dijous, 5 d’octubre de 2017

Llegendes oblidades: Henriette Renié

Programa 398

La història de la música, com quasi totes les històries, han estat escrites per i per als homes. Vos assegure que és tremendament difícil trobar gravacions de composicions fetes per dones.

Supose que recordeu que fa dues temporades, després d'un llarga cerca de més d'un any, vaig dedicar eixa temporada a composicions de dones, amb alguna excepció.

En el món del jazz, on ara mateix a la indústria discogràfica li ix baratíssim fer un disc, es poden trobar certament gravacions de compositores i instrumentistes -menys- i de cantants hi ha per a parar un tren. A la música anomenada culta o clàssica, la cosa és molt més complicada.

I no es penseu que parle de compositores anteriors a l'aparició de les gravacions, la persona de la qual aneu a escoltar -i parlar un poc- va morir l'any 1956 als 79 anys, és a dir, va viure a cavall dels segles XIX i XX. En efecte Henriette Renié fa tan sols poc més d'un segle que va morir i, en vida, va ser una virtuosa intèrpret d'un instrument com l'arpa, que ella va saber treure del fons de l'escenari, al darrere de l'orquestra, per a posar-la al davant, com a protagonista.

Com que no hi havia quasi partitures per a arpa, es va dedicat a composar-ne i, per a tindre intèrprets, va escriure un mètode d'ensenyament de l'instrument, que encara s'utilitza. Segurament és allò pel que se la coneix més.

A cavall com vos he dit dels segles XIX i XX (18 de setembre de 1875, Paris - 1 de març de 1956, Paris) la seua música , almenys a mi, em sembla un poc "passada de moda" amb tots els respectes, però és una música interessant i molt agradable d'escoltar. De fet, en vida va influenciar gent tan coneguda com Gabriel Fauré, Claude Debussy o Maurice Ravel, que l'admiraven, tant com a intèrpret com a compositora.

Però la forta revolució produïda al final de la seua vida i amb posterioritat, per les avantguardes -i el fet de ser dona, dada de la qual ella era molt conscient i reivindicant el seu lloc tota la seua vida- la va deixar al calaix de l'oblit. Sols darrerament, amb el fort moviment reivindicatiu produït en França envers els seus compositors, el seu nom ha eixit de nou a la llum.

Ací teniu, a part del programa, alguns enllaços a "youtube" amb música seua. Escolteu-la  que no us decebrà.