dijous, 12 d’octubre de 2017

Catalunya i Pau Casals: en moments de turbació

Programa 399

Com hem dit al programa, el fet de que el programa parle de música, no vol pas dir que qui el fa, és a dir jo mateix, visca en un núvol o en una torre de marfil on les coses que passen al món li siguen indiferents. No és la primera vegada que ho faig, però, en aquest cas, les coses ens toquen molt a prop i seria una irresponsabilitat per la meua part no fer-me'n ressò.

Si hi ha hagut una persona, un "homenot" que diria l'escriptor Josep Pla, que tant en el món de la música com en el de l'actitud cívica, democràtica i internacionalista, ha destacat per sobretot els demés al llarg del segle XX, eixe fou Pau Casals.

Ha estat i està reconegut unànimement per tots els seus col·legues músics de qualsevol instrument, com el millor violoncel·lista de la història, instrument al qual va dedicar-se i del qual va millorar enormement la tècnica per augmentar l'expressivitat que restava un poc amagada a l'orquestra. Gran director i autèntica figura mundial al seu temps i encara, gràcies a les gravacions existents.

Però la seua alçada com a persona cívicament compromesa amb la pau i la democràcia al món no ha estat menor que la seua alçada musical.

El 24 d'octubre de 1971, de mans de U Thant, probablement el darrer Secretari General de les Nacions Unides decent que hi ha hagut, Pau Casals, al temps que estrenava l'Himne de l'ONU, que se li havia encarregat, va rebre un emotiu homenatge per part d'una comunitat internacional que, mal que bé, amb l'ONU, troba l'únic instrument que té per tractar de evitar part de les guerres que al món hi ha.

En eixe acte, Pau Casals va fer un petit discurs que, com que al programa l'hem posat en l'àudio original, en anglés, el posem ara traduït al català.

"Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català, Catalunya, hui una província d'Espanya, va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.
"

Enllaços d'interés:
  
 (traduït íntegre en text superposat)


Pau Casals y la paz - 2011 (Imprescindibles) (Documental excel·lent emés per TVE)