Programa 283
Philip Glass és un músic controvertit, com quasi totes les persones que, en qualsevol camp de l'activitat humana, se n'escapen dels camins coneguts i trien anar per sendes estretes...o per obrir-ne una de nova. El camp de la música no és pas una excepció; no ho ha estat mai. Les novetats quasi sempre han estat mal acollides inicialment. Stravinsky, per exemple, es va escoltar una sonora xiulada i un bon escàndol en estrenar, qui ho diria ara, "La consagració de la primavera".
El nostre protagonista de hui, sense ser un trencador total, sí que va caminar sempre per camins estrets, sobretot al seu començament als anys 70 del segle XX, quan tenia que treballar arreglant electrodomèstics per poder menjar.
Quaranta anys després les orquestres de prestigi i els programmadors se'l "rifen" per encomanar-li encàrrecs d'obres a estrenar.
No tothom ha acceptat de tota manera, encara hui, el seu estil personal, però, si escolteu amb atenció les dues obres completes que anem a posar al programa de hui, amb més de vint anys de diferència en la seua concepció, trobareu que ha estat fidel a si mateix i que ha aconseguit obres d'una bellesa indubtable...almenys al meu parer. Per això vos les propose per a escoltar-les amb atenció.
Són obres de llarga tradició al món de la música occidental, els quartets de corda. Seran el nº 1 i el nº 5, amb un tast del nº 2 per completar el programa.
Pareu atenció i fruïu de la seua bellesa i el seu so "entremaliat" que ens penetra com un mantra.
Els intèrprest seran els britànics Smith Quartet i el famós -amb mereixement- Kronos Quartet. Tota una garantia.
